dissabte, 26 de maig de 2018

Ciudadanos recibe amenazas por un "material sensible"-el próximo sábado 2 de Junio a las 12 del mediodía soltamos la bomba de @Albert_Rivera e @InesArrimadas

Alber Rivera e Inés Arrimadas.
 | 
Fuente
Archivo

Ciudadanos recibe amenazas por un "material sensible"

Una cuenta independentista afirma tener en su poder información que haría que Albert Rivera e Inés Arrimadas tuvieran que dejar la política

422
Sáb, 26 Mayo 2018 
El líder de Ciudadanos, Albert Rivera, y la número dos del partido y presidenta de la formación naranja en Cataluña, Inés Arrimadastienen sus días contados en la política. Así lo afirman desde varios sectores del independentismo catalán.
Lo hacen después de hacerse eco de un tuit en el que una cuenta de Twitter -que posee cerca de 5.000 seguidores- asegura tener en su disposición “material sensible” de Rivera y Arrimadas que les tendría que hacer dejar la política. La publicación rápidamente se ha hecho viral y acumula ya cerca de 2.000 retuits y más de 300 comentarios.
Asimismo, señalan la fecha del próximo sábado 2 de junio a las 12.00 horas como el momento escogido para hacer público este material que “les dejará tocados y hundidos”.
Por otra parte, la cuenta lamenta, en tono burlesco, que Albert Rivera les tenga bloqueados en esta red social, porque se va a perder “la bomba” del próximo sábado.


Así se ha diseñado el complot del ultra españolismo calumnia ahora al presidente Quim Torra, para destruirlo social y humanamente, acusándolo de racista y de xenófobo aunque todo el mundo sepa que es mentira


REPÚBLICA BELGA (86)

Así se ha diseñado el complot contra Torra

Jordi Galves
Barcelona. Sábado, 26 de mayo de 2018
La estrategia del españolismo en Catalunya es: repetir constantemente en los medios de comunicación que el independentismo es minoritario y después apuñalarlo por la espalda para que pierda toda su sangre. Bloquearlo y difamarlo políticamente hasta conseguir que, de hecho, la reciente victoria electoral de Carles Puigdemont no sirva para nada, que quede bloqueada y fuera de servicio, que los de la bandera estrellada se olviden un tiempo de la independencia y sólo se dediquen a intentar parar los golpes que les están llegando por todos lados. Para seguir esta estrategia el españolismo se provee de presos políticos y por eso calumnia ahora al presidente Quim Torra, para destruirlo social y humanamente, acusándolo de racista y de xenófobo aunque todo el mundo sepa que es mentira, mera maledicencia. Tanto da que algunos dirigentes, como el alcalde socialista de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, discrepen de esta conspiración indigna y antidemocrática. La acusación de racismo es muy potente, políticamente carnicera, y puede llegar a engañar a algunas personas fácilmente manipulables por una propaganda constante; puede engañar a personas sensibles y bienintencionadas con una viva preocupación moral, con una idea bastante ingenua de lo que, en realidad, puede llegar a hacer la política de Estado y que desconocen el inmenso poder de falsificación que puede llegar a alcanzar.

De antirracismo hay de muchos tipos y formas, y no sólo es una ideología y un conjunto de actitudes que combaten la discriminación de los seres humanos por motivos étnicos. También puede ser un mecanismo interesado en estigmatizar y expulsar de la sociedad a todas aquellas personas que, por motivos políticos, se han convertido en incómodas en las sociedades abiertas y democráticas. Hoy ya no podemos marginar a nadie acusándolo de raza inferior, afortunadamente, pero sí que podemos marginarlo y destruirlo civilmente si se le acusa de racista. Existe un antirracismo, como por ejemplo el de Ciudadanos, que no se preocupa ni poco ni nada de los inmigrantes que se ahogan cada día en el Mediterráneo, ni de los abusos contra los colectivos humanos con una pigmentación cutánea diferente a la habitual en nuestro país. Es un antirracismo discrecional y cínico, a la carta, que sólo se manifiesta frente a los artículos y a los tuits del presidente Torra antes de que fuera nombrado presidente. Es un falso antirracismo que sólo engaña a la pánfila de Ada Colau. Mi maestro Jean-François Revel afirmó que: “como todas las ideologías, la del antirracismo no tiene la finalidad de estar al servicio de las personas que pretende liberar, lo que en realidad quiere es esclavizar a las personas que proyecta enrolar en sus filas. (...) 

Actuando a través del terror y no de la razón, este antirracismo fabrica más racistas de los que cura. (...) El antirracismo ideológico, que hay que distinguir cuidadosamente del antirracismo efectivo y sincero, instiga las divisiones entre los seres humanos en nombre de la fraternidad que proclama.” Es en este sentido que el antirracismo de la extrema derecha de Ciudadanos se puede comparar justamente al antirracismo del terrorismo islamista, de extrema derecha. No es necesario que pongan bombas para que sean lo mismo. Es un antirracismo que no sirve para la concordia entre los seres humanos ni para arrancar de nuestra sociedad la lacra del racismo sino sólo para censurar políticamente a personas y para montar cacerías de brujas. La tolerancia que defienden los políticos de Ciudadanos es calcada de la idea de tolerancia de la extrema derecha islamista y de la de Le Pen. 

“Es de sentido único, explica el filósofo Jean-François Revel, es la que los musulmanes exigen exclusivamente sólo para ellos y que nunca utilizan cuando se trata de los demás.” En el territorio de lo políticamente correcto es donde hoy se extiende libremente la mancha venenosa de la extrema derecha europea. Se presenta como una ideología moderada y sensata cuando, en realidad, es compañera de viaje de la intolerancia extremista, sobre la que nunca dicen nada. La extrema derecha de hoy es más astuta que la de antañazo y ya no viste camisas negras o azul mahón ni realiza desfiles paramilitares. Lo que hace es presentarse engañosamente, hipócritamente, como defensora de la virtud y de la democracia. No tiene más remedio. Nuestra sociedad hoy es la más bienpensante y moralista de toda la historia y, en cambio, todo el mundo puede ver a qué niveles de bondad real hemos llegado entre todos. Buscando buscando ingenuamente el bien absoluto acabaremos encontrando, si continuamos así, el mal absoluto. Nuestra sociedad —y también la ultraderecha que se camufla en ella— no cesa de llenarse la boca de solidaridad, de ayuda humanitaria, de procesos de paz, de tolerancia, de exclusión de la exclusión, de castigo contra la violación de los derechos humanos, de condenas a los crímenes contra la humanidad. Se producen cambios en el derecho internacional como las órdenes internacionales de búsqueda y captura, que en teoría deberían servir para extraditar a presuntos culpables de graves crímenes contra la sociedad y, en realidad, se utilizan para castigar a raperos que no han hecho otra cosa que socializar su rabia, su impotencia ante la injusticia. Sí, efectivamente, la conspiración contra el presidente Quim Torra es un complot ideológico de la ultraderecha.

https://www.elnacional.cat/es/opinion/disenado-complot-torra_272049_102.html

Impressió en 3D per a un món sense magatzems



DÍGITS I ANDRÒMINES

Impressió en 3D per a un món sense magatzems

Les tecnologies de fabricació additiva ja no són només per fer peces petites en poca quantitat i s’obren pas en la producció industrial en permetre crear productes que no es poden aconseguir amb sistemes tradicionals
  0

0  





En els 512 anys que la Guàrdia Suïssa porta protegint el papa i les dependències del Vaticà, l’acolorit uniforme renaixentista dels seus membres sembla haver canviat molt poc. Però els guàrdies suïssos del segle XXI porten posat un element d’alta tecnologia: el casc actual ja no és metàl·lic, sinó de plàstic, fabricat a mida amb una impressora en 3D creada a Catalunya. El centre tècnic que HP té a Sant Cugat del Vallès, format per vuit edificis amb una superfície total de 40.000 metres quadrats on treballen més de 2.000 persones, va néixer per produir impressores d’injecció domèstiques i d’oficina, però ara és el responsable dels sistemes industrials de fabricació additiva de la firma nord-americana per a tot el món. Empreses de tots els sectors fan servir ja impressores 3D per fabricar a mida tota mena de peces, de mides i en quantitats cada vegada més grans que comencen a rivalitzar amb els processos tradicionals de producció.
Ramon Pastor, el director del centre, reconeix que la impressió en 3D encara és un mercat petit: factura 6.000 milions de dòlars anuals, el 0,05% dels 12 bilions que representa el mercat mundial de la fabricació. Però en la fase inicial de l’anomenada Quarta Revolució Industrial, l’empresa ja gosa pronosticar un futur a mitjà termini en què els productes es produiran sota demanda, a partir d’arxius digitals, en el mateix lloc on siguin necessaris. D’aquesta manera ja no caldrà fabricar tantes unitats dels productes, en diferents talles i colors, ni tampoc emmagatzemar-les ni transportar-les.

Noves possibilitats

Mentre això es fa realitat, la impressió en 3D ja es va fent lloc en la producció industrial. Més enllà de la flexibilitat que ofereix en el disseny de productes i de les opcions de personalització que ja aprofiten alguns sectors molt concrets com el de les pròtesis ortopèdiques, el 3D permet obtenir peces que no es podrien fer amb sistemes tradicionals com la injecció de plàstic i la mecanització de peces metàl·liques. Per exemple, sense deixar els cascos, la firma francesa Sculpteo ha dissenyat per a la marca canadenca Syncro un model per a ciclistes que combina la carcassa rígida exterior amb una fina malla flexible interior, tot a la mateixa peça. L’empresa d’enginyeria industrial FICEP, amb seu a Vilassar de Dalt, fabrica un sofisticat braç per a robots de pintura arquitectònica de precisió.
Aquests objectes i molts altres es fabriquen amb les impressores Jet Fusion creades a Sant Cugat. A diferència dels models 3D de sobretaula, que fan servir rotlles de filament de termoplàstic per imprimir peces petites, en aquests aparells industrials de grans dimensions la primera matèria són bidons de finíssima pols de poliamida AP11 o AP12, semblant al tòner d’impressió làser però en aquest cas de color blanc. Els equips, amb preus inicials que van dels 50.000 als 158.000 euros segons la capacitat, fan servir diversos additius i fonts de calor per fondre i fixar la pols i formar els vòxels (píxels amb volum) de l’objecte, d’acord amb els plànols digitals. En el procés es fa servir molta més quantitat d’aquest material d’alta resistència que la que forma les peces, però la màquina recupera el 80% per al treball següent. La majoria dels grans noms de la química, des de BASF fins a Henkel i Lubrizol, ja col·laboren amb HP per desenvolupar materials d’impressió nous, i l’empresa ha anunciat que aviat serà capaç d’imprimir peces amb components metàl·lics. Tot i això, les actuals de poliamida ja són enormement resistents: presumeixen d’una baula de 130 grams de pes impresa en 3D que permet aixecar un cotxe de 4.500 quilos.
Per competir comercialment amb la injecció de plàstic en la fabricació de grans quantitats, la impressió en 3D busca elevar el seu punt d’equilibri, aquell en què les unitats de cada peça que cal produir comencen a justificar el cost dels motlles d’injecció necessaris. Tot i això, la tecnologia comença a introduir-se fins i tot en aquest àmbit: al centre de Sant Cugat es poden veure motlles de termoconformació impresos en 3D que es fan servir en les indústries dels envasos i de components per a l’automoció. Precisament en aquest últim sector hi ha algunes aplicacions sorprenents de les màquines HP: l’empresa belga ZiggZagg ja fabrica un col·lector d’admissió d’una sola peça per als motors de cotxes de competició que és més resistent que els convencionals d’injecció, de dues peces que es trencaven amb la pressió. Asseguren que l’ús d’aquesta peça ha permès als pilots classificar-se als primers llocs de les curses en què han participat des del canvi.
Tot i això, la personalització continua sent el punt fort de la impressió 3D, i HP l’està comercialitzant més enllà de les aplicacions especialitzades en què ja és coneguda la seva versatilitat, com l’ortopèdia. La marca Brooks de calçat esportiu està instal·lant en les seves botigues dels EUA la FitStation de HP, un equip que escaneja en tres dimensions el peu de cada client i li recomana els models de vambes que s’hi ajusten millor, no només per les dimensions sinó també per la flexibilitat que li convé segons el tipus d’activitat prevista. A continuació, el comprador fa unes passes sobre una estora sensible a la pressió i el sistema detecta els possibles desequilibris. Amb aquesta informació, una impressora 3D fabrica unes plantilles posturals personalitzades que milloren la comoditat i redueixen les molèsties, no només a les extremitats sinó també en altres parts del cos. Brooks ja ha presentat la Genesys, la primera sabatilla d’esport completament personalitzada, que espera començar a vendre l’any que ve per poc més de 100 euros.

https://www.ara.cat/tecnologia/Impressio-3d-mon-sense-magatzems_0_2022397774.html